Zigositat

La zigositat (del grec zygotos i Zygon: 'jou') és el grau de similitud dels al·lels per un tret genètic en un organisme. Segons Termcat, és la condició dels zigots dels quals deriven uns individus determinats.

La majoria dels eucariotes tenen dos conjunts de cromosomes iguals; és a dir, són diploides. Els organismes diploides tenen els mateixos loci en cadascun dels seus dos conjunts de cromosomes homòlegs, excepte que les seqüències en aquests loci poden diferir entre els dos cromosomes en un parell corresponent i que alguns cromosomes poden no coincidir com a part d'un sistema cromosòmic de determinació del sexe. Si els dos al·lels d'un organisme diploide són iguals, l'organisme és homozigot en aquest locus. Si són diferents, l'organisme és heterozigot en aquest lloc. Si falta un al·lel, és hemizigòtic i, si falten tots dos al·lels, és nul·lizigòtic.

La seqüència d'ADN d'un gen sovint varia d'un individu a un altre. Aquestes variacions es diuen al·lels. Mentre que alguns gens tenen un sol al·lel perquè hi ha poca variació, altres tenen un sol al·lel perquè la desviació d'aquest al·lel pot ser perjudicial o fatal. Però la majoria dels gens tenen dos o més al·lels. La freqüència de diferents al·lels varia al llarg de la població. Alguns gens poden tenir dos al·lels amb igual distribució. Per a altres gens, un al·lel pot ser comú i un altre al·lel pot ser estrany. De vegades, un al·lel és una variació que causa una malaltia, mentre que l'altre al·lel és saludable. De vegades, les diferents variacions en els al·lels no fan cap diferència en absolut en la funció de l'organisme.

En els organismes diploides, un al·lel s'hereta del progenitor masculí i un altre del progenitor femení. La zigositat és una descripció de si aquests dos al·lels tenen seqüències d'ADN idèntiques o diferents. En alguns casos, el terme 'zigositat' s'empra en el context d'un sol cromosoma.^[1]